Cada curs que comença és sempre especial: il·lusions renovades, nous projectes, retrobaments amb els nens/es després de l’estiu i acollida a les noves famílies que arriben, el run-run a la panxa per veure com anirà tot...

Aquets curs però, comencem també amb una mancança molt important: ens manca la Luisa Alba. Una amiga, una guia, una companya, una “àvia”. Un referent molt important per tots/es nosaltres i per allò que som i que fem a la Fundació Pare Manel.

El passat mes de juliol la Luisa ens va deixar després de tota una vida entregada als altres, a les persones senzilles i humils i estimant als nens i nenes amb els que s’anava trobant.

Nosaltres comencem aquest curs amb el run-run a la panxa i també amb el run-run al cor... perquè ara la Luisa ens acompanya de manera diversa, amb altres formes, a diferents espais... però sempre ella amb nosaltres.

Sabeu una cosa?, quan pensem en la Luisa somriem...