Quan em demanen que és Nadal per a mi, depèn de qui m'ho pregunta i del moment. Com tants d'aspectes a la vida no em sé definir (Potser tampoc ho vull fer-ho).

Hi ha situacions on els sentiments son molt vàlids i segurament tots necessitem de temps forts. Ho entenc com temps i moments per celebrar, festejar, pregar, reflexionar... Penso que tenir ESPAIS per hom mateix és la necessitat més oblidada del ser humà, o a vegades, la "impossibilitat" de tenir-los! (degut al sofriment i a la misèria. Prou feina tenen molts ).

Però per a mi, que cada dia de la meva vida ha estat un Nadal, vull celebrar-ho especialment amb les persones. Que aquests moments els hi ajudin a tenir una esperança molt concreta i real de una vida millor, més lliure i menys cascada i que, al menys, tinguin alguns dies de "Nadal".

I fer-me, i fer-nos, un toc de atenció... perquè tot això del Nadal és una alienació egoista barrejada amb alienacions "religioses". Que Jesús no sabem quin dia va néixer, i en tot cas ho vol fer-ho cada dia i en el cor de cada ésser viu. I en especial als qui teniu la paciència de rebre i llegir el nostre Butlletí, us desitgem el millor.

I un cop més entendre i viure que la "feina" cal fer-la entre tots, cadascú al seu lloc. I per això us agraïm tot el vostre suport que ens doneu tot l'any.

Una abraçada,

Manel Pousa
Pare Manel