Per fi arriba el final de curs, la revetlla de Sant Joan, l’estiu, la calor, i amb tot això les tan esperades i merescudes vacances. La majoria de nosaltres pensem on anirem a descansar, a relaxar-nos o a divertir-nos; sembla que s’aturi el món i que sigui obligatori viatjar i fer vacances com cal.

Però resulta que hi ha llocs, situacions o històries que no entenen ni d’estius, ni de vacances. A Verdum i a Roquetes, hi ha un munt de famílies que no poden sortir en lloc i que en arribar l’estiu potser encara més, experimenten un buit en les seves vides. El dia a dia del curs escolar, dóna estabilitat i referents a molts infants, en canvi quan no hi ha horaris ni obligacions s’obre un ample marge per estar al carrer i augmenten les possibilitats de patir situacions de risc.

Al mateix temps, en el món penitenciari, que tampoc entén de períodes estivals, hi ha persones que queden força desateses i penjades durant aquests mesos.

A la Fundació Pare Manel sensibles i conscients d’aquestes realitats durant les vacances, es posa en marxa una campanya d’estiu que mobilitza a moltes persones. Es realitzen casals amb menjador durant el juliol i l’agost, tres tandes de colònies per a diferents edats i tot això farcit d’activitats i sortides; hi participen i en gaudeixen més de 200 nens i nenes. A les presons també s’organitzen activitats i tallers, lúdics i esportius, i es segueix anant a visitar als nois i noies amb un compromís més ferm encara que la resta de l’any, per acompanyar-los en aquest dies que sovint resulten molt durs.

Les persones que tiren endavant tot això són diverses, de totes les edats i procedències, però tenen un denominador comú: per una banda, senten una responsabilitat col·lectiva envers els més desfavorits, i per una altra, saben que fer una experiència de voluntariat resulta alhora que divertit, d’allò més desestressant i terapèutic. Així que ja sabeu... animeu-vos!


Anna Fábregas
Col·laboradora Fundació Pare Manel