Quinze anys ja, senyores i senyors, qui ho diria!

La criatura engendrada pel Pepe, batejada pel Manel i apadrinada pel Flavià, ha fet 15 anys! aquest 6 de juny.

Tot i els lògics mals de cap propis de la criança, als nostres afectuosos ulls, és una criatura formosa, sana, plena d’il·lusió i amb ganes de viure.
Junt al Manel i el Flavià, els seus tiets la seguim alimentant, com ens va deixar dit el seu pare, amb el bo i millor del rebost artístic nacional. I amb carinyo, molt carinyo: segur que vostès ho deuen haver notat.

Ens agrada i ens motiva pensar que si el pare la pogués veure se’n sentiria orgullós.
Hi ha, però, qui diu ara que hi troba a faltar alguna cosa… no sé, potser certa semblança. Però (no pensin malament… o sí. Sí) és que això, sense ell, és irremeiablement una altra història.
Gràcies, Rubianes… eternament, gràcies!


Pep Molina, director del Festival