Pienso…
16:50pm. Quedan cinco minutos para que se acabe la clase. Este año ya hago 4º. ¡Jolines! Esto es cada vez más difícil…
16:55pm. ¡Por fin! Suena la alarma. Me levanto. Guardo las cosas en la mochila. Seguro que me olvido cosas, como siempre… ¿la agenda, los deberes? Creo que ya está. Vamos… ¡a la fila!
17:02pm. Salgo corriendo. Hoy es mi primer día de esplai (bueno, del curso nuevo porque yo ya soy veterano que voy allí desde los tres años). Un ratillo de futbol en el patio (bueno, o así le llaman los monitores…) y luego ¡a merendar! A ver qué nos habrá preparado la Luisa. Aunque antes hay que lavarse las manos, y estar en silencio en la escalera porque sino no veas como se pone la Sonia… El rato de la merienda es divertido porque estamos todos juntos alrededor de la mesa (que casi ni cabemos) y hablamos un rato, bueno, y gritamos, y nos enfadamos, y queremos hablar todos a la vez y la monitora se enfada porque dice que hay que saber escuchar, y nos ponemos todos serios, aunque se nos escapa la risa, y comemos, y hablamos de lo que haremos luego, y uno se queja porque dice que siempre hacemos talleres, y el otro propone que a ver cuando vamos al parque de la tirolina, y el de mi lado que dice que cuando son las colonias de verano… jajaja, y estamos en septiembre…
17:14pm. Paso por la verja roja y bajo las escaleras. Abro la puerta verde y… buffff… ¡qué cantidad de niños! Vamos allá…

Penso…
16:00pm. Arribo a l’esplai. La porta encara és tancada. Mentre espero, vaig a fer un cafè a la Lily. Em poso a la terrassa, que així veuré quan vingui algú a obrir. No sé que m’ha passat pel cap aquest any que he decidit comprometre’m i venir dos dies a la setmana en comptes d’un com l’any passat. Com si no tingués res més a fer… El cas és que això m’enganxa, m’agrada. Veig que els nens s’ho passen bé, que les mares confien en el Muntanyès, i que el barri s’estima tota aquesta gent que any rere any fan que la vida dels nens i dels joves de Verdum sigui una miqueta més entretinguda…
16:06pm. Mira, ja està aquí el Natxo que obre la porta… Tenim feina avui encara que portem uns quants dies preparant l’inici de curs (ordenant, netejant, comprant material, preparant els grups, programant activitats...) És el primer dia que venen els nens i encara hem d’acabar de preparar quatre coses pel taller d’avui…
17:02pm. Comencen a arribar nens. Mare meva! No paren d’entrar criatures i més criatures. Vénen esvarats. Tenen ganes de jugar, de cridar, de parlar, de veure els amics… Això promet… Som-hi!

Aquest podria ser l’inici de curs de dues persones que van a l’esplai. Com ells, molts més. Aquí, al Grup Muntanyès i a la Fundació Pare Manel, cada nou curs, un munt de persones (entre nens/es, joves, monitors/es, entrenadors/es, famílies…) fa possible que tots els projectes puguin dur-se a terme (l’esplai, el reforç escolar, la ludoteca, el local de Roquetes, el futbol, etc). Tots ells, amb els seus pensaments, la seva individualitat, els seus perquès, però amb una cosa en comú: Tots saben que de tant en tant tenen una cita a Viladrosa, 98.

Ànims i bon inici de curs per a tothom!


Dolça Valero
Secretària de la Fundació Pare Manel