El dissabte 28 d’octubre la Fundació Pare Manel va tenir la sort de ser convidada pel Teatre Victòria i per la companyia Cor de Teatre a poder gaudir de l’espectacle OPERETTA que està al teatre Victòria desde el 4 d’octubre fins el 4 de novembre.

Què és Operetta? Doncs una experiència única de música, teatre i humor, on els 26 cantants-actors de Cor de Teatre ens ofereixen una generosa aproximació als passatges operístics més populars de Verdi, Rossini, Bellini, Mozart, Bizet, Wagner, Sain-Saëns, Mussorgsky i Offenbach.

La cosa més destacada és que no hi ha orquestra, només un bon grapat de veus espectaculars que fan que t’oblidis que no hi ha músics.

Operetta és un espectacle per a tots els públics que ofereix una impagable aproximació al món de l’òpera a través de l’humor, sota la direcció de Jordi Purtí (escènica) i David Costa (musical).

Així que a les cinc de la tarde ja anàvem tota la colla al metro amb destinació Paral·lel per poder gaudir d’aquesta original i divertida experiència, i no sé qui va gaudir més si els nens, els monitors o el Pare Manel, la cosa més clara és que tots vam gaudir com nens de l’ hora i quart d’espectacle .

Els nens van riure i gaudir d’aquesta obra interpretada pel Cor de Teatre, un grup que trenca esquemes i que porta la música a capella més enllà dels seus límits, es que imagineu-vos un rodatge impossible del Brindis de La Traviatta; o un Tour de França on els corredors pedalen al ritme d’una famosíssima ària d’El barber de Sevilla; o una història d’amor entre dos treballadors de la neteja d’una estació, amb la banda sonora del Cor d’esclaus del Nabucco de Verdi, és a dir impressionant.

A la tornada a casa podies escoltar com nens de vuit i nou anys tararejaven a Mozart o Verdi amb un gran somriure a la cara, i tot gràcies a persones de gran cor que han fet possible aquesta experiència.

Si voleu gaudir d’una bona estona no ho dubteu teniu fins el 4 de novembre per gaudir d’ella, val la pena.

Gràcies al Cor de Teatre i al teatre Victòria per aquesta experiència i sobretot per la seva amabilitat.

Era la primera vegada que anava al teatre amb l’esplai i em va agradar moltíssim sobretot com cantaven i ballaven, tenien unes veus molt boniques i vaig riure molt quan van començar a fer ballet perquè ho feien molt malament.
Dalila, 9 anys.

Va ser molt xulo, la part que em va agradar més va ser quan van fer el brindis perquè va ser molt graciós i la cançó era molt animada, a veure si ho repetim alguna vegada més.
Candela, 8 anys

Eran molts actors sobre l’escenari pensava que es trencaria, vaig riure molt però va ser molt curt.
Jesús, 9 anys.