Soc i vull ser un home religiós i per tant que medita… I entenc que meditar no és una exclusiva ni de la Religió, ni dels religiosos. Ho visc com el fet d’anar assimilant el que la Realitat de la Vida em va aportant… Tot això per dir-vos que vaig “meditar” arrel de l’espectacle “Tant bé com anàvem” d’en FLAVIA & SISA, obra què amb alguns de vosaltres hem anat a veure. FLAVIA & SISA amics de tota la vida parlen com amics.

Escoltant-los, se’m va fer palès les meves actituds i “respostes” als meus. Prenc consciència de com funciono i no sempre em surt el que sento en realitat. Puc dir tot el que penso i sento? Racionalment em contesto que ben segur que puc dir-ho. Però la realitat és que em surt de forma agressiva, a vegades en to d’ironia. Sento que és sempre manifestació d’impotència i protagonisme. Fins i tot provoques en l’altre que s’hagin de disculpar. Davant d’algunes d’aquestes disculpes, que em desmunten per dintre, els vull tranquil·litzar: “tu que m’estimes em pots dir les coses com vulguis i com et surtin”… I m’ho crec “racionalment”, però no emocionalment.

Haig de seguir fent camí. I acabo donant les gràcies als actors, al teatre, als artistes i a l’humor que m’ajuden a fer camí…

Manel Pousa, Pare Manel

Newsletter de la Fundació Pare Manel
Nº. 15. Març de 2013